Des de terra

Hort familiar, ecològic i molt més

L’itinerari de cadascun és diferent, depèn dels teus antecedents i del propi atzar. Un llibre et porta a un altre o una conversa t’obri nous camins. Aquest blog forma part del meu, en ell pretenc reflexionar i posar en ordre algunes idees i si el pot ajudar a algú millor que millor. La reflexió li donarà pas al pràctic, a les maneres de fer que vaig trobant. És clar que les meues solucions o conclusions no seran vàlides per a tothom o en totes les circumstàncies. En agricultura els problemes i les seues solucions dependran del teu entorn, climatologia, tipus de sòl i cultius i dels mitjans al teu abast. Els problemes poden ser complexos i les solucions també ho seran, molt més com més tractem d’anar en un sentit contrari al natural. La naturalesa porta fent-ho milions d’anys, observem-la i aprenguem.

Soc d’una família que els meus avantpassats eren llauradors de la marjal de Catarroja i Massanassa per part de la mare i de Navalón (Serra d’Enguera) per part del pare, i encara que la meua vida professional s’ha desenvolupat d’altra banda, sempre he mantingut el contacte amb el cultiu, la terra i l’ecologia. Vivint en pisos o ja treballant solia tindre la meua “macetahorta” al balcó. Després passem als horts rurals quan el pare decideix tornar a Navalón, i ara amb un xicotet hort rural a Millares es fa cada vegada més intensa la volta al camp, que em dona tanta vida.

A més del contacte amb la naturalesa, és un privilegi poder prendre el control de bona part del que menges, evitar tòxics, menjar les hortalisses i fruites al punt de maduració i amb tots els seus nutrients, per treballar amb un sòl ben equilibrat, que pot aportar tots els minerals que necessiten.

Un altre gran al·licient és poder contribuir a la biodiversitat, amb el teu propi banc de llavors locals i regalar-les o intercanviar-les amb altres interessats. Està demostrat que les llavors guarden memòria de les condicions en les quals van viure les plantes que les van produir, estan més ben adaptades al clima i sòl que les van veure nàixer i per tant cal intervindre menys per a mantindre-les sanes i productives. La política comercial de les poques multinacionals que acaparen quasi la totalitat del mercat mundial de llavors està portant a la pèrdua de milers de varietats cada any, total, per a acabar menjant tomaques com a pedres i sense sabor perquè suporten millor el transport i duren més, alguna cosa que no és necessari consumint més productes de proximitat. La biodiversitat, com veurem en articles posteriors, és la gran aliada de l’agricultor ecològic, al cap i a la fi és la manera de treballar de la naturalesa.

Cada vegada perdem més autonomia i necessitem comprar-ho tot, creient a més que sempre seran ací a les botigues, disponibles i a un preu assequible.

Comptant amb principis de permacultura es pot mantindre un hort amb molt pocs recursos externs, els recursos ja els posa la naturalesa. Les plantes donen les llavors per a perpetuar-se, totes les restes orgàniques es queden dins, compostant-se i proporcionant abonament, amb extractes de plantes es poden tractar plagues o malalties, que de totes maneres es veuran reduïdes per efecte d’un sòl i fauna auxiliar equilibrats.

Associat a la producció d’aliments hem de comptar amb els coneixements i mitjans per a conservar-los, d’una altra forma tindríem un excedent en època de producció i la necessitat de comprar-los fora de temporada, en aquest cas a més possiblement després d’un llarg recorregut des d’altres parts del món, alguna cosa que no és sostenible. El primer pas per a conservar que se’ns ocorre és tirar de congelador, però ràpidament veiem que no és suficient, té un espai limitat, és car i el dia que es va el corrent comencem a patir. Per tant cal complementar-ho amb altres tècniques que ja anirem veient, com la deshidratació, fermentació, esmussats, adobats…

També tindran el seu racó altres tradicions “empoderants” i que aporten moltes satisfaccions com l’elaboració de vi i pa.

Perquè de tot això anirem parlant, espere que siga d’utilitat i benvinguts a aquest blog.