Ja fa any i mig… un somni fet realitat.

Sí, ja fa any i mig des de que vaig entrar i fer-me càrrec d’aquest hort. Un hort que duia anys abandonat i en els que a dures penes sobrevivien quatre tarongers.

El somni

La meua família, tant per part de la mare com del pare ha estat molt vinculada a la terra i al seu treball. Jo sempre he sentit l’atracció per la terra. Hi he sentit que la ciutat no hi era per a mi. El meu destí no pareixia que jo el controlara. En la vida hi ha moments en les que creus que prens decisions pròpies, però no son decisions que prens en base a unes circumstàncies que creus controlar i que penses te duen a un objectiu que creus conèixer. El que t’ensenyen els anys es que no controles res. La vida és com un riu en el que la corrent t’arrastra d’una vora a un altra, a vegades les aigües son lentes i tranquil·les, a vegades braves i ràpides.

En el meu cas jo he pres decisions que pensava eren les millors… I me equivocava, m’allunyaven, m’arrastraven ben lluny dels meus objectius. I lluitava, i quan més lluitava més m’allunyava. És en el moment en que em vaig donar compte d’això vaig deixar de lluitar contra la corrent, acceptant el que la vida et va plantant davant, gaudint del moment present i no desitjant més que allò que la vida et va donant.

En eixe estat mental es com vaig arribar a Millares.

Començament.

Arran d’una conversa que vaig tindre a una natural d’aquest poble en la qual vaig expressar el meu desig de que estaria bé poder tindre un cultivar els meus aliments. Al següent dia aquesta persona em digué si em ratificava en allò que hi havia dit la prèvia.

I així es com vaig accedir a aquest bancal d’horta, desprès hi han arribat dos bancals més però això ja serà un altra història que ja serà contada en el seu moment.

Vaig tindre que, literalment, descobrir per on circulava la séquia descobrir-la, assabentar-me de com funciona a Millares el peculiar torn de rec, desherbar, …

Aquella primera tomaca produïda amb tant d’esforç… Compensa de llarg tot el treball i capital invertit en ficar en producció aquest hort.

Cultiu ecològic.

En aquest hort intercale la producció hortícola entre uns tarongers molt envellits pels ans d’abandó que han patit.

Com tota la producció hortícola va destinada a autoconsum la varietat de plantes és molt gran, en funció de l’estació. En la temporada passada hi he arribat a tindre en cultiu, al mateix temps, fins a 20 plantes distintes. A més de la mateixa planta he tingut 4 o 5 varietats distintes.

La modalitat de agricultura que hi he seguit ha segut la coneguda com ecològica u orgànica. En aquest temps no hi he fet cap ús d’adobs de síntesis. Bàsicament la adob que hi he utilitzat ha sigut el compost que jo genere en les quatre composteres que ne tinc més la matèria orgànica que puc aconseguir de l’entorn, fulles, herbes segades de les voreres, fusta podrida, etc… Tot açò complementat en fem de conill que puc aconseguir en les granges dels voltants.

Tampoc hi he fet ús de d’herbicides, ni de cap biocida.

L’aranya roja, la primera plaga

El ben cert és que la principal plaga que vaig patir la temporada del 2022 ha segut un brot brutal d’aranya roja que en qüestió de tres dies va arruïnar els cultius de bajoques, pèsols i creïlles. Aquest atac es va produir desprès d’uns dies de vent de ponent acompanyat de altes temperatures i baixa humitat a l’aire. Quan vaig reaccionar ho vaig fer tractant amb sofre i aplicacions de decocció de cola de cavall. A més de mesures complementàries per augmentar el nivell d’humitat a terra.

Caragols i bavoses… una lluita amb molta baba.

També en la primera temporada em vaig tindre que enfrontar als caragols i bavoses. Aquesta plaga la vaig poder mantindre en un nivell acceptable mitjançant la captura manual en les hores en que aquests mol·luscos gasteròpodes estan més actius.

En la tardor de 2023, especialment al mes d’octubre, vaig especialment fort sobre el cultius de crucíferes. La metodologia que hi vaig seguir en aquesta ocasió va ser la captura manual però no va ser prou per mantindre el atac en un nivell acceptable. Vaig tindre que fer ús de trampes de cervesa que va ser eficaç però poc eficient ja que m’obligava a tindre que inspeccionar i renovar les trampes al menys dues vegades al dia. Tenint en compte la grandària que té actualment l’horta i que el sistema de rec del que fas ús és el de manta el tema de que les trampes estigueren entre els solcs suposava un destorb. El que realment ha sigut eficaç i pràctic és el fosfato de ferro.

Totes les fonts consultades destaquen que es tracta d’un producte ecològic ja que els seus components es degraden en formes de fòsfor i ferro assimilables per les plantes. A més no afecta a la fauna silvestre ni domèstica. Ho tinc que creure donat que no hi he trobat cap informació que el desmentisca. De tota manera crec que es un producte que hi ha que fer ús com última opció i amb molta cura. I sempre que altres mesures no hi hagen sigut suficients per mantindre controlades les bavoses i caragols.

Segurament el vent de ponent que bufa des de fa setmanes a aquesta comarca unit a la baixa humitat que el sol acompanyar unida a les molt escasses pluges del mes d’octubre hi haja contribuït a la a la baixa activitat d’aquests animals.

Els porcs seglars… implacables.

Però en aquest temps la pitjor plaga que hi he patit a sigut la dels porcs seglars. Parle de plaga perquè realment ho és. Ací en Millares ha fet que molts bancals s’hagen abandonat el seu cultiu pels d’anys reiterats ocasionats, que han esgotat i desanimat als seus propietaris. Ocasionen molts danys als camps i a les seues infraestructures: tancaments, camins, séquies, bancals, … etc.

Durant tot l’any 2022 i bona part del 2023 jo m’he lliurat d’ells. La gent d’ací em preguntava sobre açò i jo, molt ufano, deia que “a mi no m’entraven”.

Bé, aquesta situació hi ha canviat en els dos últims mesos. Els atacs a la tanca que limita l’hort es reprodueixen cada nit provocant trencaments en el clos, en alguns punts.

Les nits que hi han aconseguit entrar els danys que hi han ocasionat son molts grans. No tant per que hi hagen menjat el cultius si no per la seua pràctica de remoure el terreny. En aquest procès de remoure la terra desfan els cavallons, arranquen plantes, danyen les arrels i els suports de les plantes. Si les plantes ne son molt menudes, per exemple els planters, les arranquen.

La única mesura que jo he pogut implantar per a impedir que entren a l’hort ha sigut reforçar i reparar tot el perímetre especialment en aquells punts on han pogut superar-la.No vaig a continuar amb els porcs seglars ja que vull dedicar-los una entrada específica. Només deixar escrit que en aquesta zona, actualment, és la plaga de més difícil manejo i el que podem fer de manera individual és prendre mesures preventives que es limiten a tindre el tancat de l’horta en bones condicions. I poc més.

Acabant

Vaig a deixar ací aquesta entrada. No per què no tinga més coses que escriure si no per què hi ha que anar a dormir i hi haurà més temps en pròximes entrades per a més.

Bona nit!!